CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
Situat entre Asia i Europa, sorgit d'entre els deserts freds del Karakum i de Narim per l'est i pel nord, de les estepes i les muntanyes del Caucas per l'oest, i de les selves temperades i la serralada de l'Elburz pel Sud, acollint cultures mil-lenàries, testimoni de creuaments de pobles i païssos, el Mar Caspi ens apareix com una taca blava en mig del no res. Alimentat per un riu que és símbol de tot un país, el Volga, aquest inmens llac no té sortida, però els esdeveniments que hi han passat i que segurament hi passaran el fan estranyament encissador i misteriós. Massa vegades maltractat pels humans, el Mar Caspi es reivindica com escenari de naturalesa i convivència entre els pobles que l'envolten.
CARACTERÍSTIQUES PINCIPALS
La seva superfície aproximada és de 371.000 km2. Fonamentalment és alimentat pels rius Volga, Ural, Emba i el Kura. Les seves dimensions són de 1.210 km Nord-sud i de 210 a 436 km Est-Oest. A l'oest del llac tenim el Caucas, al sud els Cims del Elburz, a l'est i al nord les grans estepes de l'Àsia central.
La salinitat mitjana del conjunt de la Mar Càspia se situa al voltant del 12 o el 13%, unes tres vegades inferior a la de l'aigua marina pròpiament dita. A partir del relleu del seu fons, la mar Càspia es pot dividir en tres parts ben diferents per les seves característiques naturals. La part septentrional es caracteritza per la poca fondària i l'aigua marcadament dolça, ja que és aquí on se situa l'estuari del Volga, que hi aboca el 75% de totes les aportacions d'aigua que arriben a la mar càspia. Les parts central i meridional són de força fondària i queden separades per un llindar de profunditats relativament menors cap a la latitud de la península d'Apxeron, a l'Azerbaidjan.
La salinitat mitjana del conjunt de la Mar Càspia se situa al voltant del 12 o el 13%, unes tres vegades inferior a la de l'aigua marina pròpiament dita. A partir del relleu del seu fons, la mar Càspia es pot dividir en tres parts ben diferents per les seves característiques naturals. La part septentrional es caracteritza per la poca fondària i l'aigua marcadament dolça, ja que és aquí on se situa l'estuari del Volga, que hi aboca el 75% de totes les aportacions d'aigua que arriben a la mar càspia. Les parts central i meridional són de força fondària i queden separades per un llindar de profunditats relativament menors cap a la latitud de la península d'Apxeron, a l'Azerbaidjan.
La Mar Càspia té una profunditat màxima de 995 metres i una mitjana de 170 metres. El nivell de les aigues superficials es situen a 28 metres per sota del nivell del mar.
És frontera natural de cinc estats, Pel nord Rússia i el Kazasthan, per l'est Turkmenistan, per l'oest l'Azerbaidjan i pel sud l'Iran.
EL NIVELL DE L'AIGUA
El Mar Caspi és una conca endorreica situada sota el nivell del mar, sense sortida formada en el Pleistocé fa uns cinc milions d'anys, de seguida els cintífics es van adonar que era el llac més gran del món. Estudis geomorfológics i hidrològics demostren que el Mar caspi ha tingut diferents nivells al llarg de la seva història. A l'era post-terciària, la mar Càspia experimentà un fort endolciment, i va canviar de volum diverses vegades. Hi van haver períodes en que la seva àrea era menys de la meitat de l'actual, i altres, en que la doblava. Sembla que, per dues vegades, en temps postterciaris o cuaternaris (2,5 milions d'anys fins l'actualitat), el nivell de la mar Càspia era tant alt que es comunicava amb el Mar Negre a través del que avui són les valls del riu Kuma i Manitx, una depressió tectònica que separa el preCaucas de les planes de l'Est d'Europa. Actualment hi si ens fixem en el gràfic d'aquesta sèrie de 160 anys veiem moltes fluctuacions, però finalment el 2004 s'estabilitza i torna al nivell de -26m.
El fort descens dels anys 60 van ser deguts a l'ús intens del regadiu i la creació de pantans en els rius que aporten l'aigual al Mar Caspi. Mesures correctores a finals del segle XX han donat un tomb a aquesta situació.
Font: Encilopèdia Catalana i The Caspian Scientific Information Service
EL GOLF DE GARA BOGAZ " la gola negra".
Una part molt peculiar de la mar Càspia és el golf del gara Bogaz, a les costes de Turkmenistan, sovint considerada la massa d'aigua sulfatada més gran del món, aquest está comunicat amb la mar Càspia per un petit estret. Aquest golf té una profunditat màxima de 3,5 m, i quan el Caspi augmenta el seu nivell d'aigues, aquestes inunden l'estret, formant així un golf. La superfície d'aquest és de 18.100 km2
Els anys setanta, quan el nivell de la Càspia va disminuir de manera significativa, va sorgir la idea de tancar l'estret que la comunicava amb el Kara Bogaz, per disminuir les pèrdues d'aigua per evaporació, però el cap de poc temps es va haver de demolir, ja que el descens progressiu del nivel del Gara Bogaz possava en perill l'existència d'aquesta massa d'aigua, i sobretot les seves riqueses minerals. Els darrers anys, el nivell de les aigues de la Mar Càspia s'han recuperat força, i així s'ha resolt el problema tot sol. Aquesta resclosa va romandre operativa entre el 1980 i el 1992. Els següents mapes ens mostren el comportament del golf mentre va existir la presa i el baix nivell del Caspi.
Una part molt peculiar de la mar Càspia és el golf del gara Bogaz, a les costes de Turkmenistan, sovint considerada la massa d'aigua sulfatada més gran del món, aquest está comunicat amb la mar Càspia per un petit estret. Aquest golf té una profunditat màxima de 3,5 m, i quan el Caspi augmenta el seu nivell d'aigues, aquestes inunden l'estret, formant així un golf. La superfície d'aquest és de 18.100 km2
Els anys setanta, quan el nivell de la Càspia va disminuir de manera significativa, va sorgir la idea de tancar l'estret que la comunicava amb el Kara Bogaz, per disminuir les pèrdues d'aigua per evaporació, però el cap de poc temps es va haver de demolir, ja que el descens progressiu del nivel del Gara Bogaz possava en perill l'existència d'aquesta massa d'aigua, i sobretot les seves riqueses minerals. Els darrers anys, el nivell de les aigues de la Mar Càspia s'han recuperat força, i així s'ha resolt el problema tot sol. Aquesta resclosa va romandre operativa entre el 1980 i el 1992. Els següents mapes ens mostren el comportament del golf mentre va existir la presa i el baix nivell del Caspi.
Font: Enciclopèdia Catalana i Nacions Unides
LA BAIXA SALINITAT DEL MAR CASPI
Recordem que la salinitat de la Mar Càspia se situal al voltant d'un 12 a 13% en el conjunt. Hi ha però, zones on la salinitat és molt alta, com el gol de Kara Bogaz, o molt baixa a la desenbocadura del Volga i tota la part N0rd.
Els colors clars ens indiquen poca salinitat, aquests coincideixen amb la part nord, mentre que els més foscos pertanyen a les parts més salines, concentrades a l'est, al golf de Kara Bogaz, i al sud.
Font: Nacions Unides (Progrma per la preservació del medi ambient, Mar Caspi)
L'OR NEGRE DEL CASPI
Un dels principals recursos del Mar Caspi és l'extracció de Petroli i Gas del seu subsol. Els germans Nobel, al segle XIX, van ésser els pioners al començar l'extracció davant de la costa de Baku, conretament a la peninsula d'Asperon. Ja des de de l'antiguitat es coneixia el comerç del líquid negre fins a la Xina per la ruta de la Seda, principalment es feia servir per utlitzar-lo com inflamable en assalts a ciutats o per cremar-lo en un llum. Actualment del Caspi surten diversos oleoductes, el més recent contruït fa un parell d'anys no exempt de tensions en tre les grans potències. Aquest oleoducte va des de Baku, passa per Geòrgia i busca el Mediterrani per Turquia la ciutat portuària de Ceyhan.
Aquest oleoducte ha estat contruït per diverses companyies occidentals, éssent les principals Bristish Petroleum (30% de participació en el projecte), la State Oil Company d'Azerbaidjan (25%), Chevron (9%) dels EE.UU, i una companyia petrolera Turca (TPAO), amb un 6%. La resta de les participants són de diferents paÏssos, Noruega, Japó i Itàlia. Rússia no li va fer gens de gràcia aquest oleoducte, ja que no hi participava, i és el aquesta zona del món s'ha convertit en un tauler d'escacs per a les potències mundials i regionals (Iran, Rússia, EE.UU, UE).
En el mapa anterior, fet per la Universitat de Texas, basant-se en un estudi del Country Analisys Briefs del govern dels Estats Units, reflecteix les principals canonades que surten desde tots els punts del mar, bàsicament cap Europa Occidental, no cal dir que la dependència dels païssos de l'Est i la majoria de païssos de l'Europa Occidental depenen energèticament de tercers païssos.
EL CLIMA
El següent mapa descata els diferents relleus geogràfics, com el Delta del Volga, el Caucas, l'altura, etc. Podem destacar que al nord el nivell de la terra esta per sota el nivell del mar, entre -75 i -20m, assolint al Delta del Volga els seus màxims. 
Mapa: El-laboració pròpia a partir del Caspian Sea Environnement Programme.
Al nord i l'est(sobretot) del Mar Caspi el clima és extremadament àrid, estacional, amb hiverns freds i estius càlids. Les precipitacions es solen concentrar a l'estiu, (Turkmenbaixi, al Turkmenistan, les precipitacions anuals són de 92mm i la temperatura mitjana de 14º). Aquesta zona, el nord i l'est del Mar Caspi, esta dominada per diversos deserts, al nord tenim el desert de Narin, prop del Delta del Voga, i a l'est, prop de la costa, tenim el gran desert del Karakum, una inmensa plana d'uns 350.000 km2 amb altituds entre els 100m i els 500m. En aquest desert a l'estiu s'arriben a temperatures de fins a 50º mentre que a l'hivern la temperatura extrema més baixa pot arribar fins a -35º.
Al nord, a la ciutat d'Astrahan, al delta del Volga, la precipitació anual mitjana és de 213mm, mentre que la temperatura és de 10.3º de mitjana anual. Com veiem el clima és força sec i a l'hivern fa un fred que pela, arrivant a -10º en ple hivern. A l'estiu la temperatura màxima es dispara i supera els 30º. Aquesta part no és tan extrema com la de l'est, però el clima té un clar caràcter continental.
En la regió de l'Azerbayan, el clima té caràcters subtropicals a la regió de Lenkoran (al sud del país, proper a la frontera amb l'Iran) la resta del país el clima és continental i força sec (precipitacions d'uns 300 mm anuals), la temperatura a l'hivern sol ser fregant els 0º, mentre que a l'estiu pot passar dels 30.
MAPA D'UBICACIÓ DELS CLIMOGRAMES
A continuació, podeu observar climogrames de diferents indrets del Caspi:
BAKU, AZERBAIDJAN
Climograma de Baku, la capital de l'Azerbaidjan, a la costa oest del Mar Caspi, podem observar que les precipitacions més importants són a la tardor i l'hivern assolint uns màxims de 30 litres el mes de Novembre, mentre que l'estació seca coincideix amb l'estiu. Les temperatures són baixes a l'hivern, sent el gener el mes més fred, amb una mitjana de menys de 5 graus. FORT SCHEVSCHENKO, KAZASTAN
El següent climograma és el de Fort Shevtschenko, a la costa nord-est del Caspi, al Kazastan, ens mostra un clima continental amb uns hiverns molt freds (mitjana de gener, -23º!), i a l'estiu puja de mitjana fins als 25º, al juliol concretament. Les plujes i són bastant escasses, amb un total de 182 mm anuals assolits l'any 2007, plovent cada mes pràcticament el mateix (15 litres de mitjana). KRASNOVODS O TURKMENBAIXI, TURKMENISTAN
La precipitació a Krasnovodsk, que està situada a la costa est, enfront de Baku i la península d'Axpheron, és molt minsa, només de 131 mm l'any2007, sent l'estiu la època més seca, en aquesta zona els rigors dels deserts freds hi és ben patent, les temperatures són fredes a l'hivern, una mitjana al gener de 2.3º, mentre que al juliol assoleixen els nivells de fins a 27º de mitjana, tenin una amplitud tèrmica anual de 25.4º. L'estacionalitat, doncs, hi és ben marcada.RASHDT, IRAN
Al sud del Mar Caspi, concretament a la ciutat de Rasht, a la República Islàmica de l'Iran, trobem una forta diferència pel que fa al clima. Aquí les precipitacións hi són abundants, 1.351 mm l'any 2007, (la tardor és la època més plujosa, l'estiu, la més seca), les temperatures són una mica més suaus, el mes més baix de mitjana és el gener amb 6.3, mentre que a l'estiu 24.4 al juliol. Aquí tenim les selves temperades hircanianes, boscos que no han patit canvis importants des del terciari.MAPA DE SITUACIÓ DEL MAR CASPI
Mapa: El-laboració pròpia a partir de Google Earth
EL RELIVE CASPIANO
EL RELIEVE CASPIANO
La depresión ocupada por el Mar caspio es variada en su carácter.Podemos decir que se subdivide en tres grandes partes: La norte, la media y la baja o la sur.
La parte norte del Caspio es una estructura de plataforma poco profunda, su relieve se caracteriza por tener vestigios de valles fluviales
sumergidos i deposiciones que con frecuencia se sobreponen a las estructuras enterradas.
La estructura es de tipo cortical, ésta es una sección de la depresión Caspiana, un gran descenso del gran bloque estructural conocida como plataforma rusa. El relieve de la parte norte es extremadamente viejo, de unos 543 millones de años, del precámbrico.
La parte central
El banco de Mangyslak liga la peninsula de Tupqraghan en el este con las estructuras adyacentes a la orilla. Se ha sugerido que la depresión caspiana media resultó de una combinación en el borde de estas estructuras antiguas que ocurrieron en la era Paleozoica (hace 250 millones de años).
La parte media del Caspio es sumamente compleja. En el oeste la tabla submarina es parte de la cubeta borde del Gran Geosinclinal del Caucaso, mientras que la plataforma sumergida del Turan en el este se hincha para arriba en el conocido Golfo de Kara Bogaz. Las características de la región de la peninsula de Apsheron, con las estructuras dobladas de la depresión meridional del Caspio, deriva de los procesos construidos y plegados del movimiento alpino que crearon el Cáucaso. La frontera entre el Caspio medio y meridional, de hecho, todavía está experimentando actividad.
El resto del Caspio meridional es una estructura muy antigua cortical de basalto. Aunque ésta esté cubierta en el sur por acumulaciones enormes de capas sedimentarias de km de grosor.
Mapa de caspinfo.net
Hasta el principio de la última época del Mioceno, (hace 11.2 millones de años) la cuenca del Mar caspio estaba conectada al Mar Negro a través de la depresión estructural conocida como Canal de Manych. Después del último levantamiento, el Caspio se convirtió en un cuerpo cerrado con características oceánicas que se conservan hoy solamente en el sur. La conexión con el océano estuvo restablecida temporalmente en la última época del Plioceno (hace 2.5 millones de años), y es posible huviera un acoplameinto con la plana Rusa al Mar de Barents en el Ártico.Desde la época del Plioceno los glaciares avanzaron y retrocedieron a través de la plana Rusa y el Mar Caspio mismo, en sucesivas fases conocidas como -Baku, Khazar, y Khvalyn- alternativamente se encogió y expandió. Este proceso dejó un legado en forma de terrazas periféricas que marcan líneas de la playa viejas y en las capas sedimentarias más recientes.
La parte inferior del caspio está ahora cubierta con sedimentos recientes, granulosos en el norte pero con depósitos de cuenca y arena oolítica. reflejo del alto contenido de cal de las aguas del Caspio.
El carbonato cálcico también afecta la composición de las capas inferiores más profundas.
Fuente: Enciclopedia Británica
UNA BREVE HISTORIA DE LA TIERRA
A finales del pérmico (período geológico que abarca desde alrededor de 290 milones de años hasta 251 millones de años,en la era Paleozoica, entre 440 millones de años y 251, recordemos que en este período se originó la orogenia Hercínica), ocurrió un canvio climatico que acarreó la mayor extinción de especies de toda la historia de la tierra. Se calcula que se extinguieron el 95% del total de los seres vivos del planeta.
Supercontinente Pangea II, en el Pérmico
hace unos 280 millones de años.
En el Pérmico se originó el continente Pangea II, al reunirse los tres continentes existentes en el carbonífero. Al originarse este supercontinente, provocó también la creación de un océano que abarcaba todo el globo, el Panthalassa. La costa este de Pangea II se cree que era muy árida y calurosa (donde se crearía el Mar de Tetis, embrión del Mar Caspio, Mediterráneo, Negro y de Aral, según diversas teorías). Al haber una masa continental tan grande, en el interior del continente las temperaturas eran extremas, mientras que alrededor de la costa eran más húmedas, con corrientes monzónicas hacia el oeste del continente.
hace unos 280 millones de años.
En el Pérmico se originó el continente Pangea II, al reunirse los tres continentes existentes en el carbonífero. Al originarse este supercontinente, provocó también la creación de un océano que abarcaba todo el globo, el Panthalassa. La costa este de Pangea II se cree que era muy árida y calurosa (donde se crearía el Mar de Tetis, embrión del Mar Caspio, Mediterráneo, Negro y de Aral, según diversas teorías). Al haber una masa continental tan grande, en el interior del continente las temperaturas eran extremas, mientras que alrededor de la costa eran más húmedas, con corrientes monzónicas hacia el oeste del continente.
En el siguiente período geológico, el Triásico, que abarca desde hace 251 millones hasta 208 años aproximadamente, el supercontinente Pangea II empezó a separarse en dos grandes bloques, Laurasia, que comprendería la actual América del Norte, Europa y gran parte de Asia, y Gondwana, que comprendería el resto.
Partición del supercontinente Pangea II y creación del Océano de Tetis
En este período se crea el Mar de Tetis, que se va expandiendo y destruyendo sucesivamente por subducción (ver figura de abajo).
Subducción: Hundimiento de una placa litosférica bajo otra en un sentido de placas convergente, normalmente es la litosfera oceánica la que se hunde, por su mayor peso específico, dando también lugar a la creación de volcanes.
Así, des del Triásico superior, hace 251 millones de años, hasta el Jurásico inferior, hace 145 millones de años, el continente africano y la India vasculan hacie el norte, cerrando progresivamente por el este el Mar de Tetis, crean una gran cuenca que será el futuro Mar Caspio, Negro, Mediterráneo y de Aral. En el este todavía permanece abierto en la zona donde actualemente está la Península Ibérica y norte de Marruecos.
En el Cretácico, desde hace 145 millones de años hasta hace 66 millones de años, la placa Arábiga colisióno con el sur de Europa, empujando la subducción del Mar de tetis contra toda la franja Caucásica. En este período se empieza ha originar el movimiento alpino, que abarca desde los Pirineos hasta la cordillera del Himalaya. (todo el continente Euroasiático, fruto de la colisión por el sur de África, la placa Arábiga y la India).
El Paleoceno, donde el Mar de Tetis se va cerrando denitivamente y los continentes ya se perfilan como los conocemos en la actualidad
ENLLAÇOS RELACIONATS AMB LA GEOGRAFIA
Pàgina web de diferents aspectes geogràfics (mapes, articles, temari geogràfic..).
geografia d'europa
Aquesta pàgina és un compendi d'enllaços de pàgines dedicades a temes que envolten el Mar Caspi, dels païssos que l'envolten i articles relacionats (en anglès).
http://www.parstimes.com/caspian/
Pàgina entretinguda sobre els diferents periodes geològics i els éssers vius que hi vàren viure. Informació molt completa sobre els dinosaures
http://www.duiops.net/dinos/index.html
Interesantíssima pàgina web sobre l'evolució del planeta i l'explicació per períodes de la Teoria de la deriva continental. A més, si us agrada l'astronomia, no espereu més i clickeu.
http://celestia.albacete.org/
Pàgina més tecnica de termes de geologia.
http://plata.uda.cl/minas/apuntes/Geologia/geologiageneral/ggcap05c.htm
Pàgina de les Nacions Unides sobre estudis mediambientals de tot el planeta
http://grida.no/products.aspx?m=23&amid=69
http://maps.grida.no/go/collection/vital-caspian-graphics
Pàgina web de diversos països europoeus amb diferents interessos al Mar Caspi. Diferents estudis i treballs, informació, mapes, programes mediambientals, de geologia, etc..
www.caspinfo.net
PAISSATGES DE LA MAR CÀSPIA
Brutícia i contaminació a les afores de Bakú, capital de l'Azerbaidjan
Illes artificials sobre el Mar caspi, davant de la costa de l'Azerbaidjan.
Pescadors al Mar Caspi
Imatge de la desenbocadura del Volga al Mar Caspi
Espectacular imatge de l'estació orbital internacional sobre el Mar Caspi (foto del 16 de maig de 2006)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
